Inici / Opina / Pregunta #4

#elpratopina

El Prat és un projecte en comú i volem que hi participis.
Recentment, l’Ajuntament ha fet públic el resultat del concurs per a la construcció del nou teatre de L’Artesà, que substitueix l’antic, però manté el bar i el pati actuals. Coneixes el projecte? Què et sembla?68

altres respostes

Reme

Crec que les coses s’estan fent al revés. Primer es decideix unilateralment construir un súper-teatre en una ciutat on ja hi ha espais vinculats a les arts escèniques per després haver-nos de plantejar què n’hem de fer d’aquests altres espais que inevitablement quedaran residuals per l’efecte d’un equipament tant potent, en lloc de començar per plantejar-nos seriosament i participativament les necessitats reals de la ciutadania en l’àmbit de la cultura i les arts escèniques i com això es pot desenvolupar en el nostre territori.
La dinamització social i cultural d’una ciutat no passa per introduir un pol d’atracció en un sol lloc concret i molt potent amb alguns satèl·lits dependents, sinó per generar oferta equilibrada, diversificada al llarg dels barris, i això s’assembla més al que tenim actualment, tot i no ser perfecte.

Igualment, si després de fer el procés obert i complet de replantejar-nos les necessitats teatrals del Prat resulta que arribem a la conclusió que realment ens cal el súper-teatre, bé, fem-lo, però no destruint el patrimoni. Hi ha molts altres llocs de la ciutat que li poden donar cabuda, i segurament seria positiu per aquelles zones, així com l’actual Artesà pot donar cabuda a moltes activitats vinculades a les arts escèniques i la dinamització de la comunitat, potenciant la identitat col·lectiva i la memòria.

Mandra

El Prat té una mancança d’espais de dinamització cultural, social i comunitària (d’empoderament social real i no de consum d’oferta gestionada des de dalt) molt gran.
Alhora, hi ha una enorme necessitat de recuperació de la memòria històrica i de respecte pel poc, molt poc!, patrimoni construït (aquell amb valor arquitectònic o amb valor social pel que hi ha succeït al llarg del temps) que ens queda.
Posar en contra la ciutadania entre defensors d’una o altra necessitat, quan totes dues són possibles sense que una passi pel damunt de l’altra, si es fa una bona gestió, em sembla una maniobra bruta i manipuladora per legitimar una decisió presa a priori per alguns, tancats en alguns despatxos.

L’Artesà ha estat tancat durant molts, massa, anys, i sent propietat de l’ajuntament: que estigui en mal estat no és excusa, més aviat és motiu de disculpa. I prou d’enganyar a la gent, la rehabilitació és possible i existeixen informes que ho confirmen.

La memòria històrica i el respecte pel patrimoni propi no és un caprici, és una necessitat. Sense memòria i coneixement del passat, sense donar-li valor, no hi ha identitat, i sense identitat no hi ha possibilitat de futur conscient.

I, vendre això com a participació ciutadana és una burla.

Alberto

Crec que la ciutat necessita un teatre més gran però l’Artesá és alhora patrimoni de la ciutat.

El projecte històries té un alt valor arquitectònic i funcional per a l’ús que li volem donar però no és del tot respectuós amb l’actual Artesà.

Per tant crec que l’Artesà ha d’esdevenir una variant entre aquestes dues mantenint la part exterior com es detalla en el projecte guanyador però adaptant l’interior i en especial la sala amb les necessitats actuals però que recordin en major mesura a l’antic Artesà.

1121314