Inici / Opina / Pregunta #4

#elpratopina

El Prat és un projecte en comú i volem que hi participis.
Recentment, l’Ajuntament ha fet públic el resultat del concurs per a la construcció del nou teatre de L’Artesà, que substitueix l’antic, però manté el bar i el pati actuals. Coneixes el projecte? Què et sembla?68

altres respostes

RoserMR

Com que tinc interès en fer referència al pla de remodelació de l’Artesà no voldria deixar passar aquesta ocasió per exposar la meva opinió.
Aquesta remodelació em sembla del tot innecessària i impròpia. Em va decebre molt conèixer la seva decisió sobre el tractament que hi volen aplicar perquè no es respecta gens allò que havia estat aquest teatre.
A més de la remodelació de l’exterior, em crida l’atenció que, en una època en què ciutats molt més importants que la nostra procuren conservar i respectar l’interior dels seus antic teatres tal com eren des de la seva fundació, en la remodelació de l’Artesà s’opta per canviar del tot el seu interior, perdent la riquesa del seu format tradicional i trencant tota possibilitat de recordar-lo tal com era.
D’acord amb les explicacions que han publicat, aquest edifici ja no presentarà cap lligam amb el seu passat, deixarà de ser un document de la història del Prat. Em dóna la impressió que, d’una banda, per als que en vam conèixer alguna de les seves activitats en quedarà ben cosa que ens permeti recordar-les. I, d’altra banda, per als que no l’han arribat a veure mai en actiu no crec que pugui convertir-se en un model d’allò que havia estat durant tota la seva existència.
Lamentablement el Prat té poques mostres d’edificis o indrets històrics amb algun significat interessant. I els pocs que tenia han anat desapareixent destruïts o modificats de tal manera que ja no conserven cap dels seus valors singulars. N’és un exemple la destrucció que en el seu dia es va fer dels antics Jardinets i del camp de futbol del Prat. En el meu cas, evito passar pel lloc que van ocupar perquè el seu aspecte actual em produeix una sensació de pèrdua molt desagradable.

Marc Fernan

No existeixen arguments per enderrocar l’Artesà. S’ha de mantenir dempeus, rehabilitar-lo i obrir-lo de nou al barri i la ciutat, però amb un projecte consensuat, impulsat de forma participativa, que construeixi relacions, teixit social i identitat col·lectiva.

Enderrocar l’Artesà suposa un greu atemptat contra la memòria històrica del Prat, (un més). No només es tracta d’un edifici amb un cert valor arquitectònic, que això és quelcom subjectiu, l’informe que van fer el seu dia Solà Morales i companyia només posava en valor el bar i la façana, però per mi, per exemple, té el mateix valor la sala, les llotges o la coberta. És l’únic edifici d’aquestes característiques que queda al Prat i s’ha de conservar. Però més enllà de la qüestió del valor arquitectònic, l’Artesà, per la seva història, ha suposat un lloc de trobada per a la ciutadania i un referent per la vida social de la mateixa. És una fita, un lloc de memòria col·lectiva, i cada minut que ha estat tancat fins ara suposa una pèrdua de memòria per les noves generacions. Sense memòria no es pot ser crític.

El projecte que es proposa des de l’Ajuntament, i que sembla que tirarà endavant si no es fa res, respon a l’objectiu de tenir un gran equipament cultural d’escala metropolitana, que portarà potser grans obres i artistes de renom segons el pressupost que es vulgui invertir en la programació, però dubto que sigui el que necessita El Prat, tenint una amplia oferta del mateix tipus ben a prop a Barcelona i moltes sales d’una escala més petita repartides per la ciutat. Cal donar resposta a les necessitats reals de la ciutadania, i per això cal deixar de banda ambicions megalòmanes i electoralistes i fer-la participar.

Si l’ajuntament considera que tenir un gran teatre al Prat és una necessitat, això no ha de ser incompatible amb mantenir la memòria històrica i donar resposta a les necessitats de participació i socialització. Cal un super-teatre? Bé. Però si a l’edifici de l’Artesà no hi cap (cal estudiar bé les normatives d’evacuació, ocupació, seguretat estructural, etc), doncs queden dos opcions, o es fa quelcom més petit o diversificat o es fa el super-teatre a un altre lloc. L’edifici de l’Artesà en canvi, pot donar cabuda a infinitat de propostes mantenint la seva estructura i envolvent. En aquest cas, l’ús s’ha d’adaptar a l’edifici i no al revés. No val dir que està en runes o que no pot allotjar un gran teatre, el primer és fals i l’informe tècnic (que l’ajuntament no va publicar fins passat el concurs arquitectònic) ho corrobora, i a més surt barato! i el segon no suposa una incompatibilitat real, ja que es podria construir aquest nou teatre en un altre espai.

Recuperar el teatre com a memòria intangible és un objectiu lloable, però que passa més per la dinamització socio-cultural i la rehabilitació i interrelació de petits espais repartits pel teixit urbà que no pas per la centralització de l’activitat en un sol lloc. D’altra banda em sembla més vital recuperar la memòria industrial o agrícola, que és més esructuradora a nivell social i ens l’estem carregant a marxes forçades.

Des d’un punt de vista mediambiental també sembla un malbaratament de recursos bastant flagrant. No s’ha fet un estudi d’impacte ambiental pormenoritzat, però sembla absurd no aprofitar una estructura que ja està construida, i en comptes d’això enderrocar-la i fer-ne una de nova. No em serveix massa que el nou edifici respongui a criteris de sostenibilitat, ja que adaptar l’edifici energèticament és possible sense enderrocar-lo. La sostenibilitat s’ha de valorar en tot el cicle de vida del edifici, des de l’extracció i industrialització dels materials de construcció fins la seva post-ocupació, i en aquest sentit, com menys construïm, millor pel planeta. A nivell econòmic l’informe tècnic posa una xifra a la consolidació estructural de l’edifici, que si no m’equivoco és com unes 15 vegades més barat que el que es preveu que costi el nou edifici. Els criteris de reduir, re-utilitzar i reciclar (i reparar) també s’han d’aplicar en la construcció de la ciutat. I que això ho impulsi un govern que es diu d’esquerra ecologista…

Ara bé, no serà que ubicar un equipament d’aquesta escala dins el nucli antic és una estratègia de revalorització del sòl i especulació? ja coneixem altres exemples com el raval amb la seva rambla i tots els equipaments culturals, o el born amb el seu CC chovinista… on s’està intentant expulsar als veïns del barri per substituir-los per la nova classe benestant.

Resulta ofensiu que després de les diverses campanyes i reivindicacions veïnals que han sorgit al llarg dels anys per defensar el teatre, ara es vengui el nou projecte com una opció consensuada o s’intenti legitimar fent servir la paraula participació o espais d’opinió a posteriori com aquest, sense cap vinculació, ni capacitat d’actuació reals. Aquest projecte és tant participatiu com la destrucció del planeta terra a “La guía del autoestopista galáctico”. És una imposició institucional, i com a tal, genera divisió dins la població i conflicte urbà. La participació ciutadana no ha de fer por als governs, pel contrari els ha de facilitar l’existència. Com més participativa sigui una decisió més consens tindrà, respondrà a interessos més compartits, més universals, més sostenibles (en un sentit global) i comptarà amb millors recursos. És una garantia d’èxit i evita que es prenguin decisions curt-placistes. No val fer servir a la ciutadania per legitimar decisions de despatx. Se l’ha d’informar de tot (informes de rehabilitació estructural inclosos) i ha de ser subjecte polític des de la concepció fins a l’execució i gestió de totes les propostes.

En fi, espavileu i feu les coses bé sisplau. Encara esteu a temps!

Pau Bou

El Prat, actualment, no disposa d’un equipament en condicions per a la pràctica, la difusió i la formació de les arts escèniques. Els esforços per portar una programació de qualitat al Teatre Modern topen amb la realitat de l’espai, que no està concebut com un teatre i no permet que l’experiència escènica sigui satisfactòria, ni per als espectadors ni per als actors. El Teatre Kaddish és un espai interessant, genuí i molt estimat, però amb evidents limitacions d’aforament, dimensions, accessibilitat, etc., per no parlar de la seva ubicació marginal a les golfes de Torre Muntadas, fora del circuït habitual de la majoria de pratencs i pratenques. D’altres espais, com la sala escènica del CC. Sant Jordi-Ribera Baixa o Jardins de la Pau, fan la seva funció, però no reuneixen condicions per articular un projecte global d’arts escèniques a la ciutat.
La conservació de l’actual edifici de l’Artesà, deixant de banda les consideracions relatives a la viabilitat d’un eventual projecte i les dificultats d’adaptació de l’edifici antic a l’actual normativa, no oferiria les possibilitats del nou edifici per al desenvolupament d’un projecte d’arts escèniques ambiciós i a llarg termini. El nou equipament no només ha de proporcionar a la ciutat un espai d’exhibició escènica que superi les limitacions i mancances del Teatre Modern i retorni la centralitat teatral de la ciutat a l’Artesà (això, segurament, sí que constitueix un patrimoni intangible que s’ha de preservar), sinó que ha de possibilitar el desenvolupament d’un projecte que inclogui, a més de la programació, la creació i la formació de qualitat i accessible en arts escèniques a la ciutat.
Al meu entendre, l’Artesà fracassarà si, com el Teatre Modern, acaba sent un espai on el cada vegada més emmagrit públic del Prat acudeix només a veure el teatre que es fa fora de la ciutat, una vegada cada quinze dies i, un cop l’any, les propostes i mostres d’alguns grups de teatre i entitats del Prat. A l’Artesà, la gent del Prat hi ha d’anar a crear i a formar-se, i entenc que és per això que el projecte inclou sales d’assaig i una sala petita, i a veure teatre, també, en un edifici amb unes condicions tècniques òptimes. L’Artesà ha de ser l’equipament que doni múscul i al voltant del qual s’articuli la vida teatral del Prat, que n’ha de depassar els límits i s’ha d’estendre molt més enllà de l’edifici: a les escoles, als instituts, a la resta de sales i equipaments escènics que un cop inaugurat en nou equipament hauran de redefinir el seu paper.
El nou Artesà és una oportunitat de desenvolupar un projecte potent que doni vida a les arts escèniques a la ciutat, i que contribueixi a donar fortalesa al nostre teixit cultural. L’edifici actual no ofereix, de cap manera, les condicions per donar cos a un projecte d’aquestes característiques. Des d’un punt de vista de defensa de la pràctica i la difusió de les arts escèniques, doncs, no hi veig debat, i les consideracions sobre el valor patrimonial arquitectònic de l’actual edifici em semblen irrisòries, en comparació amb el revulsiu que pot suposar el nou equipament per la vida teatral del Prat.
Amb un nou equipament, però, no n’hi haurà prou, i l’ajuntament ha d’assumir la responsabilitat de dissenyar un projecte sòlid, dotar-lo de recursos, i engegar-lo sense les vacil·lacions, indecisions i indefinicions que, fins ara, han estat la tònica en la definició del projecte arquitectònic.

dipivi

Me gusta el nuevo artesano, lo hace más grande y mucho más moderno, en el que se pueden traer grandes compañias y actores de renombre del mundo del teatro, en el que le dará mas vida a la zona, y se puede convertir en el punto central de la cultura y del arte del Prat y a lo mejor en una referencia de la comarca o/i provincia, me gusta que una ciudad como el Prat se puedan hacer proyectos como este sin comprometer las arcas públicas de la ciudad

FGS

Me parece fantástico el nuevo proyecto del nuevo Artesano, ya es hora de tener un teatro en condiciones para nuestra ciudad, además con la conservación del patio y el bar, queda ideal, y sin ese muro que no deja ver su interior